Select Page

Dona, paraula, territori

Deu diàlegs que tindran lloc a diferents indrets dels Països Catalans. Vint escriptores posaran en comú la seva relació amb el territori. Com el veuen? Com el diuen? Com l’habiten? Una reflexió col·lectiva i femenina sobre el país a través de la paraula.

Programació

Gemma Casamajó — Mireia Calafell

El lloc de la poesia

Gemma Casamajó (La Portella, 1974) és periodista i poeta. Ha fet de crítica literària, professora de periodisme a la UAB i coordinadora del màster en Periodisme Literari, Comunicació i Humanitats. Va debutar amb el poemari Bloc de notes (1999) i va tornar a publicar el 2014, amb Terra Campa, ambdós premiats. Després van arribar els versos de Domèstica maragda (2022). Treballa com a editora i periodista a la cooperativa L’Apòstrof i ensenya poesia a l’Escola d’Escriptura Ateneu de Barcelona.
 
Mireia Calafell (Barcelona, 1980) és llicenciada en Humanitats i poeta. Ha estat codirectora del festival Poesia i + i del Barcelona Poesia. Va inaugurar la seva obra poètica el 2006 amb Poètiques del cos, que va merèixer el premi Amadeu Oller. Després van venir Costures (2010), Tantes mudes (2014), Nosaltres, qui (2020), tots premiats. El 2023 va rebre el Carles Riba de Poesia per Si una emergència. Ha estat convidada a festivals internacionals a l’Argentina, Egipte, Canadà, Luxemburg i Itàlia.

 

Roser Cabré-Verdiell — Alba Dalmau

Dir un allà que és aquí

Roser Cabré-Verdiell (Barcelona, 1982) és periodista i escriptora. Com a novel·lista va debutar amb l’onírica i profunda «AIOUA» (2022), que va guanyar el premi Finestres i el Premi 42. Els seus relats curts han anat apareixent en diverses antologies, com «Autòctones» (2023), «Barcelona 2059» (2021) o «Deu relats ecofuturistes» (2016). Ha col·laborat amb les revistes ´Branca´ i ´Carn de cap´ i en diversos mitjans.
 
Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) és llicenciada en Comunicació Audiovisual i escriptora. Debuta el 2011 amb la novel·la «Vonlenska». Mentre vivia a Nova York va escriure la novel·la «Bategant» (2015) i els contes d’«Estàndards» (2017). El 2019 va publicar «El camí dels esbarzers», un híbrid entre novel·la i relats, i el 2021, la novel·la «Amor i no» (2021). A banda, ha escrit literatura infantil, «Capgirat» (2021), Premi Sera d’Or, i és professora d’escriptura creativa al Laboratori de Lletres.

 

 

Anna Ballbona — Irene Pujadas

Extraradi i ironia

Anna Ballbona (Montmeló, 1980) és periodista i escriptora. Col·laboradora habitual de diversos mitjans de comunicació, va debutar en el món de les lletres amb el poemari La mare que et renyava era un robot (premi Amadeu Oller, 2008), al qual seguiren els versos de Conill de gàbia (2012). Fins al moment ha escrit dues novel·les, Joyce i les gallines (2016) i No soc aquí (premi Llibres Anagrama 2020), que explora la temàtica de viure als afores de la ciutat, i l’obra de no-ficció Elles competeixen (2022). La podem escoltar al seu pòdcast d’entrevistes literàries, Domini màgic.
 
Irene Pujadas (Sant Just Desvern, 1990) és graduada en Humanitats i escriptora. Ha treballat com a periodista cultural i crítica literària i és una de les fundadores i editores de la revista BRANCA, de creació artística i literària. El seu recull de contes Els desperfectes (2020) va guanyar el premi Documenta i els premis Ciutat de Barcelona pel seu, en paraules del jurat, «humor esmolat i estil vibrant», així com per «l’atreviment i l’ambició literària». Actualment és la responsable de comunicació i premsa d’Angle editorial.

 

Maria Josep Escrivà — Anna Montero

Poetes com nosaltres

Maria Josep Escrivà (Grau de Gandia, 1968) és poeta. Va debutar amb Remor alè (1993), al qual van seguir A les palpentes del vidre (1998), Tots els noms de la pena (2002), Flors a casa (2007), que va merèixer els Jocs Florals de Barcelona, Àngels de nata (2013), Serena barca (2016) i Sempre és tard (2020). A banda dels versos, també es dedica a agitar i dinamitzar la vida cultural i poètica del País Valencià. L’antologia La casa sota la lluna (2023), feta per ella mateixa, acull i empara la seva obra poètica.
 
Anna Montero (Logronyo, 1954) és poeta i traductora. S’ha dedicat a la docència de la llengua francesa i ha traduït autors com Maupassant, Baudelaire o Koltz. Amb Polsim de lluna (1983) va fer entrada al món de la creació poètica. La seva trajectòria continuà amb obres com Arbres de l’exili (1988), la plaquette Traç 45 (1990), La meitat fosca (1994), Com si tornés d’enlloc (1999), Serenitat de cercles (2004), El pes de la llum (2007, premi Rosa Leveroni de poesia, 2006), Teranyines (2010, premi Ausiàs Marc i premi de la Crítica) i On els camins s’esborren (2018).

Marta Orriols — Gemma Ruiz Palà

Sabadell Connection

Marta Orriols (Sabadell, 1975) és historiadora de l’art i escriptora. El seu debut literari va ser el recull de relats Anatomia de les distàncies curtes (2016) i amb la seva primera novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes (2018) va guanyar el Premi Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana, a banda d’un bon gruix de lectors fidels. La següent novel·la va ser Dolça introducció al caos (2020); La possibilitat de dir-ne casa (2023), la seva última obra, narra el retorn a casa d’una corresponsal a l’estranger.
 
Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) és periodista i escriptora. Amb el bagatge d’haver treballat fent cròniques culturals i de teatre a Televisió de Catalunya, va debutar amb gran èxit en el món literari amb la novel·la Argelagues (2016). Consolidà la seva carrera en el món de les lletres amb Ca la Wenling (2020) i amb la seva última obra, Les nostres mares (2022), que narra des de la sororitat i una estructura entrellaçada la vida de deu dones nascudes als anys cinquanta, va guanyar el Premi Sant Jordi.

Aina Fullana — Antònia Vicens

Such a lovely place

Aina Fullana (Manacor, 1997) és filòloga i professora de català. La novel·la amb què debuta, Els dies bons (2021), explora la foscor de la drogodependència per extreure’n llum i clarividència. L’obra va rebre el premi Alfons el Magnànim i, posteriorment, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.
 
Antònia Vicens (Santanyí, 1941) és escriptora. Enceta la seva carrera literària amb Banc de fusta (1968) i el 2009, després de narracions i novel·les, publica el llibre de poemes Lovely, al qual seguiren altres poemaris, com Pare què fem amb la mare morta (2020 i premi Crítica Serra d’Or). Entre altres distincions, té la Creu de Sant Jordi (1999) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2022).

Mercè Ibarz — Imma Monsó

Aquesta nit he somiat que tornava a Lleida

Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és periodista i professora. Experta assagista sobre la figura de Mercè Rodoreda i prolífica narradora, es va estrenar en la ficció amb La terra retirada (1993), que juntament amb La palmera del blat (1995) i Labor inacabada (2020) conformen el Tríptic de la terra, sobre el seu Saidí natal.

Imma Monsó (Lleida, 1959) és lingüista i professora. Ha escrit, entre d’altres, les novel·les No se sap mai (1996), Tot un caràcter (2001), Un home de paraula (2006) o La dona veloç (2012). També ha escrit relats, en obres com Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). L’última novel·la, ambientada al Pirineu ribagorçà, és La mestra i la Bèstia (2023, premi Òmnium).

Mònica Batet — Maria Climent

On és casa?

Mònica Batet (El Pont d’Armentera, 1976) és filòloga catalana. Autora de sis novel·les i un recull de contes, és també editora a Nits Blanques. La seva última obra és Una història és una pedra llançada al riu (2023), un relat sense noms propis sobre totalitarismes, folklores i l’inconscient col·lectiu.

Maria Climent (Amposta, 1985) és traductora. La seva primera novel·la, Gina (2019), va convertir-se en un èxit enlluernador. A casa teníem un himne (2023) és la seva consolidació en les lletres catalanes. En les seves dues obres hi ressonen el registre lingüístic ebrenc, la tendresa, l’humor i les veus de les dones.

Mar Bosch — Pilar Codony

Rural & Distòpica

Mar Bosch (Girona, 1981) és llicenciada en filosofia. Després de publicar 1001 curiositats de Girona i el Gironès (2015), publica les novel·les Les generacions espontànies (2016), La dona efervescent (2020) i L’edat dels vius (2022), en què explora el mite de l’eterna joventut. Viu i escriu a Vilablareix.

Pilar Codony (Banyoles, 1987) és veterinària. La seva primera novel·la, Distòcia (2022), va guanyar el premi Documenta. L’any següent publica l’assaig Dominaràs la terra (2023). La seva literatura cus dues realitats, sovint jerarquitzades, la humana i la de la naturalesa, en una mateixa dimensió.

Eva Baltasar — Marta Carnicero

Barcelona, overbooking

Eva Baltasar (Barcelona, 1978) és poeta i novel·lista. Després d’11 títols de poesia, va publicar les novel·les Permagel (2018), Boulder (2020) i Mamut (2022), que confegirien un tríptic sobre la dona en el món contemporani. Boulder va ser la primera novel·la en català nominada al premi Booker.

Marta Carnicero (Barcelona, 1974) és enginyera industrial i professora. Ha publicat les novel·les El cel segons Google (2016), Coníferes (2020) i Matrioxques (2022), en què posa veu, carn i ànima a un tema tan cru com silenciat: la violència contra les dones com a arma de guerra.

CONTACTA AMB TWIST